[Es][EnEl MWC: una part de la història

El Mobile World Congress genera un relat que poca gent qüestiona, o pocs ho fan en veu alta. Ens quedem tots embadalits davant les novetats de la ‘revolució tecnològica’, i l’impacte econòmic de l’esdeveniment i l’atracció que senten per Barcelona les estrelles mediàtiques del sector. Però llavors al·lucinem quan, des d’altres espais, ens parlen d’abocadors tecnològics, del tràfic il·legal de dades recuperades, de l’impacte mediambiental del reciclatge dels dispositius, del tràfic de metalls valuosos i minerals que se n’hi diuen ‘de sang’, de les condicions laborals dels qui ens fan la tecnologia, etcètera, etcètera, etcètera. I el que és greu és que des dels mitjans de comunicació s’informa d’una cosa i de l’altra com si no estiguessin relacionades entre elles.

Un altre any, un altre èxit de participació
El Mobile World Congress de 2016 ha estat un èxit, segons diuen els seus organitzadors i segons el que ens arriba per la premsa. Més de 100.000 visitants (20% dones), 2.200 empreses, 374 conferenciants, 4.000 periodistes acreditats, emprenedors, innovadors, start-ups; nous productes, noves apps, nous programaris, noves substàncies com el grafè; noves àrees: salut, internet de les coses, tecnologies renovables, seguretat, comerç digital, màrqueting i publicitat, jocs, mèdia i comunicació, educació, ONGs… El GSMA es felicita que gairebé tothom hi era representat i que sembla que ha complert amb la seva raó de ser, representar els interessos dels seus membres: operadors de telefonia mòbil i empreses productores de dispositius mòbils, de software, proveïdors d’equipaments i d’internet.

Proposta: lligar el MWC al què passa a la ciutat

El #MWC16 ha despertat un parell de propostes, de Genís Roca d’un costat i de Joan Subirats de l’altra. L’una mirar de lligar què passa al Congress i què li passa a la gent del nostre país, i l’altra mirar de casar la força mercantil i tecnològica de les grans empreses i corporacions amb la força de la ciutat.
Una manera seria creant, al costat del World Mobile Congress (del GSMA) i el 4YFN (4 Years from Now -del Mobile World Capital Barcelona, MWCB), un tercer espai (Genís Roca va proposar batejar-lo com a Digital Society World Congress). I parlar de què preocupa els ciutadans: l’escletxa digital, el control i la privacitat de les dades, el big data, la internet de les coses (en el que és personal, domèstic, en la mobilitat, la gestió de la ciutat…) i la defensa del bé comú, l’oci, el treball.

El Congrés dels ciutadans ja està en marxa?
Però, una mica, aquest congrés dels ciutadans ja s’ha posat en marxa des dels 4 esdeveniments que s’han fet a Barcelona, uns per “plantar-li cara”  i altres per “completar” el MWC2016: el I Congrés de sobirania tecnològica (Sobtec) ; les Jornades AntiMWC; el Mobile Social Congress i el Mobile Commons Congress.
En tots quatre esdeveniments s’hi abordaven temes molt similars des de perspectives, o des de col·lectius, una mica diferents: més llibertari, més polític, més humanitari i més acadèmic; el tipus de personal variava d’un espai a l’altre, tot i que uns quants ens vam trobar a tots quatre esdeveniments, i alguns també havien estat al MWC2016.

Els temes que es van tractar van ser, principalment, les dades, els drets, la sobirania tecnològica i la sostenibilitat, i es van analitzar des de dues perspectives, global i local.

  • Dades
    • Explotació – Gestió pública de les dades en formats tancats i des de grans multinacionals i exemples concrets com: T-Mobilitat.
    • Seguretat – Filtracions de dades, espionatge, ombra digital, encriptació,…
  • Drets
    • Condicions laborals – Precarització mercat laboral local, necessitat de formació, drets laborals a la indústria electrònica.
    • Gènere – Violència de gènere, poca presència de dones en la indústria.
  •  Sobirania tecnològica – Infraestructures de telecomunicacions lliures, software i hardware lliures, servidors d’internet autònoms, Electronics Watch, Guifi.net, Som Connexió, Fairphone,… Problemes concrets com l’ús de programaris privatius per part de l’administració pública, inversions tecnològiques només en grans multinacionals, poca seguretat en les TIC, introducció de tecnologia blockchain,..
  • Sostenibilitat – Cost real de producció dels dispositius, riscos ambientals, generació de CO2, origen dels minerals de sang amb què es fan els mòbils; traçabilitat, petjada digital, obsolescència programada, ecologia circular, reutilització d’equips, disseny cradle to cradle,…

Les conclusions a què s’arribava eren similars, i invariablement, a cada un d’aquests quatre esdeveniments es subratllava que és necessari decréixer,  fer un ús més conscient i més informat, participar en la producció, desenvolupament i gestió, tenir infraestructures més distribuïdes i democràtiques i d’aplicar la regla de les 4R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar i Recuperar.

Xoc frontal en el discurs
En canvi, en el discurs del MWC16,  el valor rau en el creixement. Segons la GSMA, el 2015, l’ecosistema del mòbil (la indústria global del mòbil) va generar un 4,2% del PIB global, una contribució equivalent a 3,1 bilions de dòlars de valor econòmic afegit ($3.1 trillion of economic value added). El valor econòmic afegit es calcula com la diferència entre el valor de vendes fetes pel sector i el cost directe de fer aquelles vendes. I calcula l’èxit segons el creixement del desplegament de xarxa, el nombre de llocs de treball directes o indirectes creats, la quantitat d’impostos i el valor de la compra d’espectre pagats als estats.

El discurs que ens arriba del Mobile World Congress es limita a glorificar les novetats tecnològiques i no qüestiona temes clau: ni qui controla aquests nous dispositius, ni qui en determina les regles, ni si les condicions laborals de tots aquests llocs de treball generats són dignes, ni què passa amb els conflictes bèl·lics entorn els anomenats minerals de sang, ni quin és el veritable impacte de la indústria del mòbil en el medi ambient, per exemple. Els nostres mitjans de comunicació reben aquest discurs, i ens el transmeten sense qüestionar-lo i nosaltres com a ciutadans l’acceptem, però podríem exigir altres tipus de cobertures i animar als creadors del WMC i el 4YFN a el·laborar un discurs més honest, entre altres coses perquè bona part del pressupost vé de fons públics. L’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona aporten cada any, respectivament, 5 milions d’euros al Barcelona Mobile World Capital, segons el treball d’investigació publicat a El Crític.

Al GSMA només li caldria complir el que disposa en la seva pròpia ‘public policy‘:  generar debat dins la indústria i amb governs i reguladors, la privacitat, el medi ambient, l’eficiència energètica o l’administració pública. I al Mobile World Capital Barcelona (MWCB) -“una iniciativa publico-privada que promou la transformació digital de la societat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones”, també li podríem exigir que complís millor el seu propòsit.

Si Barcelona ha de ser una referència en la promoció de l’ús de les tecnologies mòbils, amb més capacitat i valor per als ciutadans, generant la millor de les intel·ligències col·lectives, i gestionant adequadament els recursos de la ciutat, haurem de començar a buscar punts de trobada en els discursos que vénen del mercat, de l’administració, i d’allò que és comú.

———-
Enllaços a artícles i documents citats:

Democratización tecnológica – Joan Subirats
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/02/20/catalunya/1455997159_097693.html

Digital Society World Congress – Genís Roca
http://www.viaempresa.cat/ca/notices/2016/02/digital-society-world-congress-genis-roca-17684.php

GSMA Mobile Economy 2016
http://gsmamobileeconomy.com/

GSMA Public Policy
http://www.gsma.com/publicpolicy/

L’altra cara del Mobile Congress
http://www.elcritic.cat/investigacio/laltra-cara-del-mobile-world-congress-2986

Notes de SeguimFils a el I Congrés de sobirania tecnològica; les Jornades AntiMWC; el Mobile Social Congress i el Mobile Commons Congress.
http://teixidora.referata.com/wiki/Seguim_fils

Advertisements